L'Elisabet diu que hi ha dies que se sent "buida", que no es reconeix ella mateixa, "que no sap com és". Que hi ha dies que sent un gran malestar a causa d'aquestes sensacions.
La manera de sortir d'aquest estat de malestar és mirar-se al mirall, de vegades al vidre d'algun aparador del carrer. Llavors, "quan es veu reflectida", es reconeix, sap que aquella persona, amb aquella cara, vestida d'aquella manera, és ella. Recupera la sensació "de ser ella", i se sent alleujada.
L'Elisabet té la sort de tenir la capacitat de pensar sobre el que li passa, en lloc de sentir-se només emportada pel que li passa. De pensar-hi i de ser capaç de parlar-ne (quan sent que pot confiar en qui l'escolta, quan se sent protegida).
Amb aquesta capacitat de reflexió i claredat d'exposició l'Elisabet és també capaç de parlar de les al.lucinacions que de vegades havia patit i que diu que ara ja no té. Tot i que de vegades fa alguna referència a experiències actuals que s'hi assemblen (de vegades no és del tot fàcil establir la ratlla entre al.lucinació i deliri, i llavors potser és suficient parlar "de malestars invasius", sense intentar concretar la seva naturalesa exacta).
En qualsevol cas, al.lucinacions o deliris, ella té clar que són pensaments o sensacions conflictives, a les quals ha d'intentar no fer gaire cas. Sap que és difícil gestionar aquests moments, quan hi està immersa, però també sap que són moments que tenen un final, i que quan han passat pot pensar-hi de manera objectiva.
Quan es tenen (es pateixen) aquestes experiències, arribar a aquest punt d'autoconeixement i d'autocontrol no és fàcil. Està molt ben explicat a la pel.lícula "Una ment meravellosa" (Ron Howard, 2001), sobre la vida del matemàtic John Forbes Nash.
L'Elisabet no és cap persona genial com John Forbes Nash, però ha aconseguit la mateixa proesa que ell, i potser encara d'una manera més sòlida, més consistent i permanent. També és veritat que alguna vegada l'Elisabet encara es confon, però és això, "alguna vegada", de manera excepcional, i no li és molt difícil després recuperar el control, la seva normalitat habitual.
