"Y para la curación de la esquizofrenia se ha de atender no a la audición de voces o no, sino a la capacidad de discernir el mensaje de Dios en ellas, y para mejorar esta capacidad de discernimiento, la oración es el mejor camino pues nos ilumina (...) para que podamos ver claramente qué quiere decirnos Dios a través de las alucinaciones." Laura Ferrús. (1)
Segons el diccionari una al.lucinació és una "percepció d'un objecte o d'un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals." (2)
Sempre tenim el cap ple de xerrameques internes. Quan el cervell ens funciona bé, no tenim cap problema (el cervell no té cap problema) per diferenciar aquests diàlegs interns dels externs. És a dir, sap, sabem, que una cosa és el que ens diem i una altra allò que ens diuen.
I pel que fa als altres sentits, igual: el cervell sap que una cosa són les imatges mentals, imaginades, i una altra les imatges que veiem amb els ulls; una cosa són les melodies que taral.lagem mentalment i una altra les que sentim que canta algú altre, etc.
Però de vegades el cap falla, no discrimina bé, i llavors potser es pensa que allò que un mateix es diu li està dient algú, és a dir, té (tenim) una al.lucinació (en aquest cas auditiva). (3)
Però hi ha excepcions. Perquè des d'un punt de vista mèdic una al.lucinació només ho és quan el tipus de confusió (entre allò que ens diem i allò que ens diuen) es desvia de la norma social dominant. Per això, per exemple, parlar amb els morts, i sentir que els morts ens parlen, no és cap al.lucinació en molts contextos culturals, "perquè en aquell context és normal".
I el mateix passa pel que fa a parlar amb un deu o sentir que ens parla, en la mesura que potser no hi ha cap societat en la qual, la majoria o una part dels seus membres, no creguin en algun deu. (4)
--
(1) "Enfermedades psíquicas, tratamiento natural". Centro de Estudios Naturistas, Barcelona, 1999 (p. 19). L'autora es presenta com a "Lic. en Medicina y Cirugía. Diplomada en Salud Pública, en Documentación Médica, en Naturopatía y en Acupuntura".
(2) Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. La definició del DIEC és més telegràfica: "percepció de sensacions sense l’existència d’una causa externa" (però és una definició discutible, perquè no totes les sensacions tenen origens externs, per exemple l'equilibri, el mal de panxa, etc.).
(3) Tot això de les al.lucinacions i la discriminació entre la veu dels pensaments i les veus externes ho explica molt bé (per descomptat molt millor que jo) Dean Burnett a "El cerebro idiota", a l'últim capítol del llibre (Temas de Hoy, 2016).
(4) Per tant, des del punt de vista dels descreguts (com jo), és un error, "una inexactitud", dir que la història de les religions s'alimenta d'experiències al.lucinatòries. Això, a banda que "en el fet religiós" hi ha altres components tant o més importants, sobretot "la necessitat de creure" (a causa de la por al sofriment i a la finitud de la vida).
