Hi ha gent a la que llegir informació crítica sobre les farmacèutiques la porta a adoptar una postura antimedicaments. És una actitud més religiosa ("la religió antimedicaments") que reflexiva. En general aquest rebuig va acompanyat d'una opció "alternativa" a l'hora d'enfrontar la falta de salut. Són persones a qui la constatació d'una mala praxi mèdica o farmacològica no les estimula a reivindicar una bona praxi, sinó que els serveix per desqualificar tot el pensament científic en què es basa, o s'hauria de basar, la pràctica mèdica.
En ocasions aquestes persones, després de denunciar (de vegades amb raó) una metodologia opaca i poc rigorosa, opten per alternatives molt més opaques i poc rigoroses. Per alternatives que essencialment són opaques i poc rigoroses, a diferència de la ciència, que quan té aquests defectes passa a ser mala ciència, és a dir, ja no és ciència.
Dialogar amb persones així és complicat (tan complicat com amb els metges que fan mala ciència), perquè les seves argumentacions són més consignes que argumentacions. Si discrepes d'elles, et poden dir, per tal de defensar les seves opcions, que el problema és que tu estàs limitat, que "no t'obres a altres realitats", etc. Desencantades de la mala ciència (o rebutjant pel que sigui la bona) han optat per la màgia, per la prestidigitació argumental, pel menyspreu de la raó. Ets creient o no ho ets. El diàleg és impossible.
Un dels exemples segurament més coneguts és el de l'Església de la Cienciologia, amb el seu rebuig a qualsevol psicofàrmac en coherència amb la seva concepció de la salut mental transmesa a Ron Hubbard, el seu fundador, segons sembla per uns extraterrestres.
D'exemples n'hi ha molts. Fa poc a una llibreria de vell vaig trobar un llibre sobre les depressions editat el 1987 (1). L'autor, metge segons la seva presentació, defensa la utilitat de la telepatia, el tarot i el diàleg amb els difunts per tal d'ajudar a superar les depressions. De gent amb idees estranyes com aquestes n'hi ha, més de la que sembla.
La veritat és que de tant en tant a més d'assajos seriosos també m'agrada fullejar llibres com aquest. Dolents. Si es publiquen llibres, presumptament seriosos (segons els seus autors), sobre la relació entre la salut i els extraterrestres, els dimonis, les teletransportacions, etc., és perquè algú compra i llegeix aquest llibres. I se'n publiquen bastants, molts, de manera que més val ser conscient d'aquesta realitat.
--
(1) "Diálogos para conocer y superar la depresión", de Ramón Marqués Sala, Ediciones Fausí, Barcelona, 1987.
