Fa anys que col.laboro amb una associació. El treball d'aquesta associació no està relacionat amb la salut mental. Una de les coses que faig com a col.laborador és gestionar el correu electrònic, cosa que de vegades em genera incomoditat, per exemple quan, de tant en tant, arriba algun missatge com el que adjunto més avall. Suposo que qualsevol associació una mica coneguda es troba en situacions semblants, ja que aquestes entitats són com una mena d'imants per a algunes persones amb problemes mentals..
Fa uns anys, a més de gestionar el correu electrònic, també obria la porta a la gent que es presentava a la seu de l'associació (ara col.laboro a distància, només virtualment). Llavors la situació era molt més compromesa, perquè en casos així em trobava al davant una persona que em desbordava amb desvariejos, com els de l'exemple de més avall però cara a cara. Una persona que de vegades començava amb una exposició molt coherent, però que de cop es posava a parlar dels microxips que li havien implantat al cervell o coses semblants. I no sabia què dir-li, perquè si per exemple li comentava que potser podria parlar amb alguna assistenta social de seguida es posava a la defensiva, i llavors em considerava "a mi també" un enemic (els serveis de salut mental per descomptat ni els podia esmentar, "estaven tots en contra seu").
El que tenen en comú aquestes històries (a part de la incomoditat que ens generen a les persones que tenim la sort de viure "la nostra comoditat", lliures d'al.lucinaciuons i deliris), es que corresponen a gent que pateix molt. Mai he tingut la sensació d'haver gestionat prou bé aquestes situacions (sobretot quan eren presencials), sempre m'han deixat, em deixen, una sensació de malestar.
Bé, doncs aquí va aquest exemple, o més ben dit una part, ja que el text sencer és com a mínim deu vegades més llarg (i així, sense ni un punt a part):
"Por medio de la presente solicito que se investigue sobre los registros realizados por la suscrita respecto de varios rubros de derechos de autor que incluso estan relacionados con el registro del im de propiedad industrial correspondientes a varios inventos, ideas originales, canciones, con y sin letra que explotan y se roban varias personas que se dicen mis familiares consanguineos y por afinidad o llamados parientes politicos que se creen propietarios literalmente de la suscrita que realizan actos semejantes a la figura de la esclavitud en mi persona pues usan los descubrimientos registrados en mi agravio y se encuentran realizando actos de disposicion de mi persona y de mis inventos y de mi música incluso tergiversando cambiando la revoluciones de reproduccion los decivelios y varias formas de mutilacion (...) pues tenia cuatro y cinco años cuando registre pues despues realizaron actos como fracturarme el craneo 75 centimetros que aun tengo y se puede palpar y una cicatriz garganta de tiroides que me metieron cabellos de la mujer que se hace pasar por mi y otras mujeres de sus parientes y capsulas de dna en orina o en sangre y ellos tienen sida me metieron algo en los ojos para ver donde estoy es de los registros (...) por mi que mi sangre debe tener el mismo dna aunque me encimen otros dna pues es una marca ahora no se como pero debe haber en el impi se me puede sacar otros dna con el cloruro de sodio y asi permitir que me comience a salir mi dna, que ahora tengo la misma estatura que a los cinco años que era de un metros con cincuenta y ocho (...) y decian a las personas que yo era muy blanca porque era una enfermedad albinismo lo cual no es cierto los enfermos son ellos que tinen vih se ponen mi dna y parecian pintos por que no les fijaba ahora les fija porque tinen años metiendoselos y se ponen mi cabello y el de carlo magno en su tiroides pero por detrás para que no se les note la cicatrizes el cuello atras en la cabeza y cuerpo cuello o neck y a mi me la hiciron enfrente y la cicatriz en el cuerpo y la fractura del crano todavia palpable (...)"
