Matt Haig als vint-i-quatre anys va caure en el pou de la depressió, una depressió acompanyada, precedida, d'una immensa angoixa. A "Raons per seguir vivint" (Empúries, 2015) explica com va caure al pou, com va patir la negror, com va vorejar el suïcidi, com va anar trobant la manera de resistir i com va anar aprenent a sortir-se'n. I també a conviure-hi de manera permanent, ja que tot i sortir del pou explica que en alguna mesura noves crisis o episodis més lleus, depressius i d'angoixa, l'han anat acompanyant des d'aleshores.
Si hi busco una objecció només se m'acudeix aquesta: el llibre és optimista i vol encomanar aquest optimisme, però la realitat és que l'autor, dins de la desgràcia de la malaltia, va tenir la immensa sort de comptar amb una família incondicional i afectuosa i amb una companya excepcional. En canvi, hi ha gent que està molt sola. O que està acompanyada... però mal acompanyada. I en aquestes circumstàncies l'optimisme i els bons pronòstics són força més complicats.
Una amiga m'ha suggerit la lectura del llibre. Quan l'acabo de llegir li escric això:
"M'ha agradat mol, és bonic, clar, original, amb sentit de l'humor, útil, dur, didàctic... una meravella. I a més incideix sobre l'angoixa, cosa que amb la intensitat que ho fa no ho havia trobat en altres lectures semblants. Gràcies per haver-me'l suggerit, ha sigut un gran regal."
És dels llibres autobiogràfics sobre depressions que més m'han atrapat i enriquit. A més és molt fàcil de llegir, gràcies als capítols curts, molt ben escrits i de contingut molt ben lligat. En copio a continuació un, el que sovint em sembla més interessant quan apareix en llibres que tracten sobre les depressions.
---
COM FER COSTAT A UNA PERSONA AMB DEPRESSIÓ O ANGOIXA
1. Sàpigues que ets necessari, i apreciat, encara que sembli que no és així.
2. Escolta.
3. No diguis mai "vinga, gira full" o "anima't", tret que alhora proporcionis instruccions detallades i fàcils de fer-ho (L'amor sever no funciona. Resulta que n'hi ha prou amb el vell amor de sempre).
4. Tingues en compte que això és una malaltia. Et diran coses que no es pensen de veritat.
5. Educa't a tu mateix. Entén, per sobre de tot, que el que a tu et pot semblar fàcil -anar a una botiga, per exemple- pot ser un repte impossible per a un depressiu.
6. No et prenguis les coses personalment, no pas més de com te les prendries en el cas d'algú que tingués la grip o la síndrome de fatiga crònica o artritis. Res del que passa és culpa teva.
7. Sigues pacient. Entén que no serà fàcil. La depressió flueix i reflueix, es mou amunt i avall. No es manté immòbil. No et prenguis un moment feliç o un mal moment com una prova de recuperació o de caiguda. Busca l'objectiu a llarg termini.
8. Acompanya la persona en el punt on és. Pregunta què pots fer. El més important que pots fer és ser-hi.
9. Si és possible, alleuja la persona de qualsevol pressió laboral/vital.
10. Sempre que puguis, no facis que el deprimit se senti més estrany del que ja se sent. ¿Tres dies estirat al sofà? ¿No ha obert les cortines? ¿Plora davant decisions difícils com ara triar quins mitjons posar-se? ¿I què? Cap problema. No hi ha una normalitat estàndard. La normalitat és subjectiva. Hi ha set mil milions de versions de normalitat en aquest planeta.
