Segons el Josep Maria Fericgla els estudis universitaris de psicologia són "una pallassada", durant els quals "uns professors neuròtics ensenyen als seus alumnes el que ells no apliquen." (entrevistat pel Víctor M. Amela, La Vanguardia, 17/08/2016)
Després de prendre's munts d'ayahuasca i d'altres substàncies psicoactives, que segons ell li han servit per accedir a estats elevats de consciència fora de l'abast de qualsevol que no hagi practicat aquesta mena de consums, ha aconseguit poders sorprenents. Per exemple, "des de la selva jo 'he vist' un amic en un determinat carrer de Barcelona i el color de la camisa que duia: després ho vaig verificar".
I el més important, ha trobat el remei per a tots els malestars emocionals: ha arriba a la conclusió "que l'ayahuasca es l'únic fàrmac específic contra la neurosi."
Al Josep Maria Fericgla li agraden les generalitzacions, les declaracions contundents, rotundes, sense matisos. Li encanta el menyspreu de qualsevol opinió que no coincideixi amb la seva. Segons ell, una de les propietats que té el consum d'ayahuasca és la de empetitir l'ego. Però al consumir-lo de vegades alguna cosa deu fallar, perquè el seu és absolutament desmesurat, gegantí, tant, que ni és capaç d'adonar-se'n.
Per descomptat no discutiré que a la universitat no s'ensenyi alguna "pallassada" (el professorat és divers i l'excel.lencia no està generalitzada, malauradament). Tampoc discutiré que hi pugui haver alguns professors universitaris neuròtics. Ni que hi hagi psicòlegs en actiu que són poc de fiar; en totes les professions hi ha de tot, gent competent i gent que no ho és.
De la mateixa manera que tampoc discutiré que a alguna persona el consum d'ayahuasca li pot haver sigut útil, malgrat que ell precisament no és el millor exemple, a la vista del seu narcisisme i de la seva poca capacitat de filar prim i amb subtilitat quan obre la boca.
Ara bé, menystenir de la manera que ho fa la feina de tants psicòlegs competents, empàtics i lliurats a la seva feina com hi ha, gràcies als quals moltes persones han pogut reencarrilar les seves vides o alleujar els seus sofriments, és d'una ignorància o estupidesa immensa. (1)
Fa un parell d'anys vaig anar a una conferència seva. Tot el que va dir, i com ho va dir (que és el que diu sempre i de la manera que ho diu sempre) em va transmetre aquesta imatge seva de persona narcisista i d'opinions de traç gruixut. Això sí, hi ha persones que estan encantades amb la seva manera de pensar i de fer. I com a bon narcisista, per a ell aquestes persones són les úniques intel.ligents: les que li dónen la raó i així alimenten el seu ego.
He dit que no discuteixo que a algunes persones el consum d'ayahuasca els hagi pogut ser útil. El que ell s'oblida d'esmentar és que a algunes no els serveix de res (a banda de provocar-los diarrees) o fins i tot els prova fatal, cosa que hauria de saber perquè això "també" ha passat en el seu centre. L'única persona que jo conec que ha passat pel seu centre va ser una d'aquestes que allí "va tenir un mal viatge", un brot psicòtic que la va dur a les portes d'un psiquiàtric.
Una persona que si va poder recuperar l'estabilitat va ser gràcies a l'atenció permanent, pacient i amorosa de la seva família i les seves amistats, sense que en cap moment ni ell, el Josep Maria Fericgla, ni ningú del seu centre, se'n preocupés el més mínim (suposo que estaven ocupats amb les seves "experiències de divinitat, transcendents i extàtiques", tal com diu el Josep Maria Fericgla a l'esmentada entrevista). (2)
--
(1) Estúpid, "que denota molt poc enteniment", segons el diccionari.
(2) Conec diferents persones que han consumit ayahuasca o LSD (al LSD ell també s'hi refereix durant l'entrevista). A banda de les que han tingut "mals viatges" (no és un cas únic el que he posat d'exemple), cap d'aquestes persones, encara que elles parlin positivament de l'experiència (fins i tot molt positivament), a mi no m'ha transmès mai la sensació que el consum d'aquestes substàncies les hagi convertit en persones més lúcides i/o compassives, que són els referents que a mi em serveixen per avaluar "una millora personal". No dic que no n'hi hagi, però la meva experiència és aquesta.
