"Este libro es malo. Y lo es desde cualquier lugar que se le mire. (...) Las personas que estamos diagnosticadas con algún tipo de enfermedad mental no necesitamos libros como este."
El comentari no està firmat (o no he sabut veure la firma). Està penjat a primeravocal.org (1) i fa referència al llibre "Bipolar, memorias de un estado de ánimo", de Terri Cheney (2). A mi el llibre m'ha agradat molt, i m'ha sigut molt út. Les dues coses, gust i utilitat. No és que no li pugui veure alguna pega, però les virtuts són molt més notables.
Terri Cheney és una dona bipolar, parla de la seva bipolaritat i "des de la seva bipolaritat", de manera que el text en ocasions sobta. Per exemple, per l'atenció que dedica a algunes facetes de la seva vida, com ara les seves actituds i activitats seductores amb els homes, una de les coses que sembla que molesta a la persona que la critica, però que a mi m'és útil per impregnar-me una mica amb l'atmosfera en què viu (o vivia durant aquelles etapes) aquesta dona.
Totes les pegues que li veu el comentarista citat (unes quantes) des del meu punt de vista són possibilitats d'acostar-te a la vida complexa i caòtica de l'autora. Per descomptat, no és cap "manual d'autoajuda", ni pretén ser cap generalització sobre les persones que pateixen aquests problemes emocionals. L'autora parla d'ella, de les característiques de la seva bipolaritat, i aquesta és una de les seves virtuts, o la més gran.
També m'ha agradat l'honestedat amb què en un moment donat exposa el seu relativisme moral (tot i contextualitzar-lo dins de la seva malaltia) quan explica com traeix la seva millor amiga. Parlar així no és fàcil. I suposo que conviure amb aquest tipus de paraules tampoc.
Un altre de les coses que m'ha agradat és la part dedicada als estats mixtos, en què es barregen aspectes depressius i eufòrics. M'ha semblat molt clara i didàctica, l'exposició que fa d'aquests aspectes pels que ella també passa. I també trobo molt interessants les explicacions sobre els seus problemes amb el menjar, unes explicacions que m'han recordat, per la cruesa d'algunes descripcions, un dels llibres que m'és m'han impactat sobre aquest tema, el de la Lorraine C. Ladish (Me siento gorda, Edaf, 1993).
La lectura del llibre i la lectura del comentari crític em du a una altra reflexió: escrivim el que escrivim, cadascú llegeix com vol i el que vol. Davant d'un mateix text algú diu: "aquest llibre és dolent". I un altre: "aquest llibre és molt bo". Cal tenir-ho present, tant quan llegeixes, com quan escrius i comparteixes el que escrius.
--
(1) https://primeravocal.org/resena-de-bipolar-memorias-de-un-estado-de-animo-de-terri-cheney/ (agost 2016)
(2) Terri Cheney. Bipolar, memorias de un estado de ánimo. Santillana, 2011
